OCTUBRE 2026

Número 139

Editorial

D'aquí i d'allà

Hem passat un estiu molt calorós, però ple d’esdeveniments a la nostra Vall. Des de festes majors, esports, concerts, piscines, dinars i sopars de germanor, inauguracions d’obra pública, trobades... Una gran varietat d’actes amb un denominador comú: que totes han estat comunitàries i és un símbol de vitalitat dels pobles que conformen aquest lloc nostre. Sense la participació i implicació de les persones no és possible organitzar res ni expressar una realitat que ens és comuna: fer poble.

La gran majoria dels actes no els trobareu en mitjans de comunicació generalistes, per als quals la Vall del Llobregós és pràcticament desconeguda. Només els trobareu en mitjans de caràcter local i comarcal com aquest que s’acosta a la realitat més petita, que és la vida comunitària que hi ha en cada poble i en cada racó per petit que sigui.

No obstant això, també som conscients, i ho reflecteix algun dels articles inclosos en aquest número, dels problemes que hi ha en la nostra societat global i que afecten de manera greu el nostre món i la pau mundial.

Que aquesta tardor ens sigui beneficiosa a tots.

  ...sota la pluja de colors

La tardor ja és aquí. Ha arribat sense fer soroll i encara es manifesta amb timidesa, com si no volgués imposar-se del tot a l’estiu abrusador d’aquest any. Hi ha inquietud perquè no plou i, quan plou, sembla que no en sàpiga, de ploure. Sí que patim, en canvi, un altre tipus de pluja i més que la patirem: una pluja “àcida”, feta d’injustícies, barbaritats, crispació i molt malestar. Potser per això, ara més que mai, tornarà a cobrar sentit aquell adagi popular que ja va documentar el Baró de Maldà al seu dietari, altrament conegut com el “Calaix de Sastre”, dient que “haurem de fer com els de Sanaüja, que es posen sota la pluja”.

Afrontar les incerteses i la perplexitat d’aquests temps que ens fan sentir, de manera molt evident, que vivim a la intempèrie. Els paraigües de colors que han cobert aquest final d’estiu la plaça Major de Sanaüja són una metàfora del que ens cal per poder romandre sota la pluja mentre duri: la protecció d’una xarxa que només podem construir en comunitat i que ens faci sentir que la nostra vida compta, com la dels altres. I que junts sempre serem més forts contra qualsevol tipus de barbàrie.

Text: Maria Garganté
Fotografia: Rosa Rodríguez

Publicacions

*** *** *** ***

HEMEROTECA

Consulta els números endarrerits...