aqui

ABRIL 2026

Número 136

Editorial

Atents i amatents

Tot i les incerteses del panorama mundial, la vida continua a la Vall del Llobregós. Amb un ull posat, però, en totes les notícies que ens arriben cada dia i amb la por que les coses empitjorin i arribin a afectar greument el nostre petit món. Tothom pendents dels preus dels carburants, dels fertilitzants i de la cistella de la compra. Però no solament pel que ens afecta directament, sinó per la vida del planeta i de tantes víctimes, estem en contra de les guerres.

En el número de primavera de la nostra publicació veureu la quantitat de coses que es van fent i consolidant en cada un dels pobles, des de les festes de La Llordera a les celebracions del Dia de les Dones, passant per la vitalitat dels nostres esportistes, les troballes arqueològiques als castells, el record de persones que ens han deixat petjada o l'èxit de l'Aula d'Extensió Universitària de Torà. També gaudirem dels escrits dels col·laboradors habituals i assidus que número rere número ens fan partícips del seu bon saber.

Gaudiu d'una primavera esplèndida, participeu de la caminada popular anual i atents a tot el que pugui passar en el nostre globus globalitzat.

  La perperxitat

Un cabirol ens observa en la llunyania i sembla perplex. I recordo la perplexitat que em va causar a mi veure’n un, de cabirol, per primera vegada, saltant amb aquella gràcia insòlita enmig dels camps. El cabirol no era una espècie habitual pels tocoms del Llobregós. És un “nouvingut” des de fa uns anys, i qui ho sap si la perplexitat que sembla mostrar el que surt a la foto és la d’aquell individu que no sap massa quin és el seu lloc al món, ni explicar-se allò que hi passa.

El cabirol podríem ser nosaltres. De fet, ell és nosaltres. La sensació de perplexitat s’ha convertit en un estat gairebé permanent davant d’un món que canvia a una velocitat vertiginosa. Les notícies ens arriben sense treva: conflictes que esclaten, crisis climàtiques que s’agreugen, avenços tecnològics que transformen la manera com ens relacionem i entenem la realitat, personatges perillosíssims i d’antuvi inimaginables que semblen tenir el ple comandament de la nau. Tot passa alhora, i sovint sense el temps necessari per assimilar-ho.

Aquesta acumulació d’esdeveniments genera una barreja d’incredulitat i cansament. La hiperconnexió ens manté informats, però també ens exposa constantment a una realitat fragmentada i, a vegades, contradictòria.

Però en part depèn de nosaltres que la perplexitat no sigui només desconcert, sinó també una oportunitat per buscar sentit. Lluitar per a que, enmig del soroll, encara hi hagi espai per a la reflexió, per recuperar una mirada crítica i, sobretot, per imaginar formes diferents de viure i conviure en aquest món incert.

Text: Maria Garganté

Fotografia: Adrià Torres

Publicacions

*** *** *** ***

HEMEROTECA

Consulta els números endarrerits...