2 Patrimoni no declarat com a BCIN que considerem dignes de ser també catalogats com a tals, atenent al seu indubtable interès patrimonial:

- Dolmen de Llanera (època neolítica-calcolítica 2500-1800 ac). Nucli de Llanera. Sepultura col·lectiva megalítica, del tipus galeria del solsonià, considerada la més gran de Catalunya.

- Necròpolis del Clot dels Nens Xics (s.VIII-X). Nucli de Vallferosa. Aquesta necròpolis altmedieval està formada por setze tombes excavades a la roca del tipus banyera. Es localitza damunt una cinglera enmig  d'un camp de conreu prop de la masia de cal Piquet.

- Pou dels Horts de Sant Serni (ss. XVMl-XIX).  Es troba situat poc abans d'arribar al nucli de Sant Serni. S'hi accedeix baixant 16 graons. El pou està obrat a base de carreus ben tallats i picats i disposat en filades.

- Casa de la Vila (ss.XVI-XVII). Aquest edifici, que actualment acull l'Ajuntament de Torà i el consultori municipal, mostra dos eixos. D'una banda l'antic hospital dels pobres amb un portal d'entrada adovellada, i d'altra l'antiga capella dels Sant Metges amb una porta d'entrada quadrangular coronada per un frontó triangular.

- Façana de la casa Trilla (Cal Pep del Roig). Aquesta façana és un exemple de la voluntat d'introduir a principis del segle XX al municipi les modes constructives urbanes. En aquest cas es tracta d'una façana amb columnes i capitells corintis, decoració vegetal i estucs esgrafiats molt propers a la sinuositat de l"Art Nouveau".

- Forn de la Vila (1632). Avui dia el forn de pa medieval de la Vila acull el "Museu del Pa", on s'hi exhibeixen peces i estris propis de la tradició de fer el pa, i una mostra de productes de forns del poble (coques, mones, pa, etc.).

- Font de la Vila (1704). Es tracta d'una edificació de planta rectangular, que amaga l'ajup, amb coberta a doble vessant. Les canelles i pica de la fons estan protegides del sol per un porxo. Al mur sud hi ha adossada una pica de tres compartiments que servia per rentar la verdura. Al mur de tramuntana s'adossen quatre piques, que servien d'abeurador d'animals. L'aigua desemboca en un safareig, on antigament s'hi feia la bugada.

- Pou del Gel (1613). Es troba excavat a terra, davant la Creu de Sant Ramon, a la Plaça de la Creu i presenta una planta circular de 6 metres de diàmetre i 8 d'alçada, amb les parets verticals fins a l'arrencada de la volta en forma de cúpula.

- Pont del Diable (ss XIV-XV). Es tracta d'un aqüeducte d'un sol ull en forma d'arc apuntat o ogival, adovellat, de 4,29 metres de llum, construït a la rasa de les Pompúries, la finalitat del qual era la conducció de les aigües del rec dels Plans de Fontanet a les terres de Solibernat.

- Pont de les Merites (1645). S'aixeca damunt el riu Llanera. Té una longitud de 37 metres i 8 d'alçada. Obrat en pedra sorrenca a base de carreus ben picats i escairats, de dos ulls d'arc de mig punt adovellat.

- Aqüeducte dels Frares (1737). Aquest aqüeducte conduïa l'aigua de la font dels Pastors cap el convent de Sant Antoni de Pàdua. Es conserva un tram d'uns 120 m muntat sobre 28 arcs de mig punt d'uns 2 metres d'alçada.

- Convent de Sant Antoni de Pàdua (s XVII). Edifici de parament de pedra irregular relligada amb argamassa i amb reserva de carreus ben tallats a les cantoneres, format per dues ales i un claustre quadrat de 23 metres per cada costat.

- Cementiri (1854). Té una planta rectangular amb una capçalera semicircular, amb una façana d'ingrés al recinte d'aires barrocs. El seu interior conté una capella amb un petit campanar d'espadanya.