Editorial

El número de primavera

 

L’edició de primavera ja la teniu a les mans, un número més de la nostra revista que ve plena del contingut que aporten els nostres pobles i la nostra gent. Una mirada que ens fa mirar i conèixer el que es fa en el poble del costat i que també ens fa adornar-nos de les coses que tenim i disfrutem al nostre poble, quan moltes vegades passen desapercebudes de tan vistes com les tenim i no les apreciem. Aquest saber sortir del nostre cau i mirar reflectit en paper allò important o no tant que posseïm i fem, és un exercici exceŀlent per saber veure les coses amb objectivitat.

Agraïm molt les aportacions de persones enteses en algunes matèries que assíduament comparteixen en les nostres pàgines la seva saviesa i els seus coneixements.
 

A tots els nostres lectors i anunciants us agraïm també la constància i us desitgem una bona lectura.

Bona lectura!
 

  La cuina

M’agraden les cuines on tot s’hi cou, des d’uns canelons fins a un fricandó, des d’un bon caldo fins a una senzilla truita amb pa amb tomàquet.

Aquelles cuines empantanegades i desendreçades, amb la pica plena de trastos bruts i els fogons encesos cuinant per a la teva gent.

M’agraden les cuines on s’hi cuina, on no només s’hi escalfa el menjar... Aquell aliment que ens reconforta i que sovint ens transporta a un lloc i a una època passada que enyorem.

Però també m’agraden les cuines on s’hi construeixen records i a on s’hi fan plans de futur.

Aquelles cuines on a la seva taula hi pots canviar els bolquers de les teves filles petites i on elles, de més grans, hi faran els deures mentre berenaran pa amb xocolata. A les cuines que m’agraden s’hi tenen converses intranscendents quan sopem però també de molt importants quan la vida et fa decidir o et posa amb un peu a cada camí. M’agraden les cuines on hi pots fer un cafè ben calent quan arribes del carrer i en les que no cal que hi hagi ningú en aquell moment, t’acullen perquè són la part més important i valuosa de la casa.

Segur que si hi penseu, hi trobareu la part bonica d’aquest lloc de la casa, en el que sovint no hi parem atenció perquè és on ens hem de trencar les banyes decidint que carai farem per dinar, però si hi posem una mirada positiva i, perquè no, romàntica, veurem que cadascuna de les nostres cuines són el cor de casa nostra i són el lloc on més temps i més vivències hi hem passat. M’agrada mirar la meva cuina i reviure mentalment tot el que hi ha passat, bo o dolent. La meva cuina és el lloc de casa on més hores estic, fins i tot, escrivint això que ara mateix us escric.

Text i foto: Sílvia Peribáñez Cerveró